Veig que t’agrada llegir també (cosa que ja comença a ser una raresa) (consti que no t’he dit raresa eh).
No me’n puc estar de mencionar alguns llibres o autors que podrien interessar-te (o no). Ja sé que no els demanes, però és igual; haver-t’ho pensat abans.
No sé si has llegit alguna cosa de Kafka, però té un món interior estrany i curiós. Segurament et sona l’adjectiu ‘kafkià’; prové del seu cognom. Si no ho saps, averigua el perquè (si interessa, clar).
‘El metge’ és un llibre fascinant de Noah Gordon (l’adjectiu és opinió absolutament objectiva).
Últimament ha sortit un llibre de John Boyle, fàcil de llegir, amb més trasfons del que sembla: ‘El noi del pijama de ratlles’.
Potser els coneixes ja a tots. Potser no interessen. Doncs el que deia: no haver deixat lloc per a comentaris.
No t’ha dit raresa, germà Alan, t’ha dit desusat, estrafolari, insòlit, inexplicable, desconcertant, exòtic, enigmàtic i rar; els quals són adjectius que et defineixen amb molta més precisió que “rar”.
D’altra banda, només dir-te que la lectura és el que fa lliure als homes i, com va dir Fenelón: “Si a cambio de mi amor a la lectura viera a mis pies los tronos del mundo, rehusaría el cambio.”
Res més a dir.
Cuando oigo decir que un hombre tiene el hábito de la lectura, estoy predispuesto a pensar bien de él.
Nicolás Avellaneda
Coincideixo amb comentaris anteriors…. no haber deixat lloc per comentaris …
En cas contrari no et menjaries aquest.
I res noi, no desmereixer la lectura, pero jo sempre he tingut més amor per la musica que no pas a la paraula escrita, és simplement una opinió, perquè la lectura ens aporta la cultura i l’ingeni, que ha de ser usat amb la raó per tal de que Descartes no ens faci pam pam al cul.
acabo aki el comentari, pero deixo darrera meu la meva sombra, uns versos d’una canó que tard o d’hora recordaràs.
Cae la noche,
niebla eterna,
ocultarse ya la luz
frío llerno rompe hiela,
lagrimas del corazón,
sueña la vida que si he de morir,
trozos de miedo, es duro vivir,
sueños de muerte, desvelate,
santa condena, auto de fé.
guapuuuu!
puuuf, sas k e mirat tot axo k as pusat?
ma agradat aklla del somni k nava al cel i pillava una flor, i k kuan es despertava encara la tenia
buenu et dexu k vax a fer el TDR! :S
ens veiem dissabteee!
muuuaaaaaa*
Veig que t’agrada llegir també (cosa que ja comença a ser una raresa) (consti que no t’he dit raresa eh).
No me’n puc estar de mencionar alguns llibres o autors que podrien interessar-te (o no). Ja sé que no els demanes, però és igual; haver-t’ho pensat abans.
No sé si has llegit alguna cosa de Kafka, però té un món interior estrany i curiós. Segurament et sona l’adjectiu ‘kafkià’; prové del seu cognom. Si no ho saps, averigua el perquè (si interessa, clar).
‘El metge’ és un llibre fascinant de Noah Gordon (l’adjectiu és opinió absolutament objectiva).
Últimament ha sortit un llibre de John Boyle, fàcil de llegir, amb més trasfons del que sembla: ‘El noi del pijama de ratlles’.
Potser els coneixes ja a tots. Potser no interessen. Doncs el que deia: no haver deixat lloc per a comentaris.
No t’ha dit raresa, germà Alan, t’ha dit desusat, estrafolari, insòlit, inexplicable, desconcertant, exòtic, enigmàtic i rar; els quals són adjectius que et defineixen amb molta més precisió que “rar”.
D’altra banda, només dir-te que la lectura és el que fa lliure als homes i, com va dir Fenelón: “Si a cambio de mi amor a la lectura viera a mis pies los tronos del mundo, rehusaría el cambio.”
Res més a dir.
Cuando oigo decir que un hombre tiene el hábito de la lectura, estoy predispuesto a pensar bien de él.
Nicolás Avellaneda
Coincideixo amb comentaris anteriors…. no haber deixat lloc per comentaris …
En cas contrari no et menjaries aquest.
I res noi, no desmereixer la lectura, pero jo sempre he tingut més amor per la musica que no pas a la paraula escrita, és simplement una opinió, perquè la lectura ens aporta la cultura i l’ingeni, que ha de ser usat amb la raó per tal de que Descartes no ens faci pam pam al cul.
acabo aki el comentari, pero deixo darrera meu la meva sombra, uns versos d’una canó que tard o d’hora recordaràs.
Cae la noche,
niebla eterna,
ocultarse ya la luz
frío llerno rompe hiela,
lagrimas del corazón,
sueña la vida que si he de morir,
trozos de miedo, es duro vivir,
sueños de muerte, desvelate,
santa condena, auto de fé.
[Diabulus in Gaia, Missit me Dominus.]
adéu!!
guapuuuu!
puuuf, sas k e mirat tot axo k as pusat?
ma agradat aklla del somni k nava al cel i pillava una flor, i k kuan es despertava encara la tenia
buenu et dexu k vax a fer el TDR! :S
ens veiem dissabteee!
muuuaaaaaa*
***