“No fa falta que hi hagin bombers que cremin els llibres, abans d’això, la gent no els hi feia cas i els resultats eren els mateixos. Doncs si els hi haguéssim donat la importància que es mereixen mai haguéssim arribat a aquesta situació.”

Sense llibres com molt bé es veu en el llibre, per molt coneixement que tinguin tenen contínuament por morir i perdre amb aquesta el coneixement dels grans autors i de les més meravelloses ments, que potser mai tornaran a estar.

la realitat és que m’hauré de tornar a llegir aquest llibre perquè possiblement me’l vaig llegir de massa petit i no tenia els coneixements necessaris per aprofundir en el discurs connotatiu.

La comparació que fa el llibre de la pèrdua d’esperit crític amb la crema dels llibres la considero brillant; llàstima que ha envellit malament. El llibre es va escriure el 1953, abans de que existís Internet a nivell popular i el coneixement s’estengués tipus Wikipedia, en aquell aleshores TOT el coneixement estava en cervells (com ara) i en llibres, i quan l’autor fa perdre els llibres mostra com només resten els cervells com a posseïdors de la informació, però un cervell sol és una eina tan potentíssima com inútil en tant que és potencialment potent però sense llibres no pot adquirir la potència (passar de en potència a en acte, que diria Aristòtil). El cervell es convertiria en un miratge platònic, en una eina potentíssima però inusable. Només l’esperit crític ens pot permetre de veure la importància de bolcar el coneixement en enciclopèdies, llibres etc.

Respecte el panem et circenses en vaig parlar fa uns mesos al meu blog http://pinucset.wordpress.com/2008/04/20/panem-et-circenses/ i just fa poc vaig sentir una frase que em va fer gracia:
TRANQUILS, SORTIU AL CARRER A CEL·LEBRAR-HO, ESPANYA ESTÀ A SEMIFINALS I LA CRISI S’HA ACABAT!!!

Quan cites la frase que vas sentir fa temps possiblement et refereixes a la d’Edmund Burke que afirma que la societat mai renuncia a la seva llibertat si no és sota l’engany d’una il·lusió: i com a il·lusió podem agafar els mil exemples de panem et circenses existents. GOL! Ejem.

Ah, i realment aquests distopies són esgarrifoses, només em consola que Kant va dir al seu llibre “Crítica de la Raó Pura” que una definició no implica de l’existència del definit, de fet és així com va falsar l’argument ontològic de l’existència de Déu de Sant Anselm de Canterbury que conclou que “Déu no pot no existir”

Per acabar dir que la metàfora del fènix no la vaig pillar gens, segurament em rellegiré el llibre aquest estiu i entendre moltes coses que se’m van quedar a l’aire.

Vagi bé!