D’altra banda, em poses exemples per falsar la meva idea de què la societat mai ha estat justa amb la Roma clàssica. Jo no trobo tan justa una societat on hi havien gladiadors-esclaus que vivien per matar, on un considerat dolent era devorat pels lleons enmig d’un grotesc espectacle, etc. En tota societat hi pots trobar coses dolentes, i aquí baso la meva idea de què mai hi ha hagut una societat prou bona de manera que la culpa no és tan nostra com de la nostra pròpia manera de ser.

També afirmes que la societat no ha estat sempre sotmesa als mateixos vicis considerant tu un vici les creences religioses que per sort s’han anat superant. Això no vol dir que els gens hagin evolucionat com tu m’atribueixes, sinó que nosaltres hem evolucionat. Posem que tenim una capacitat 100 i cada cop n’anem utilitzant més gràcies al nostre propi desenvolupament (això es pot lligar amb allò que diu que només utilitzem un 10% del cervell).

També dones dades de la poca diferència genètica entre l’home actual, el prehistòric i un goril·la. No dóna això suport a la meva idea que no som tan diferent dels animals i que no hem evolucionat TANT respecte els homes prehistòrics?

I amb la teva última frase em dones la raó, el teu escrit ha estat dramàtic malgrat hi han coses belles perquè portem una bena als ulls per les coses boniques.

Doncs bé, suposo que amb aquest debat no en treurem la veritat perquè de moment cap pensador l’ha tret. Però del què n’estic segur, és que pensar -encara que no porti enlloc- és bo per tothom!